L’Ajuntament de Milà (7.439,65 hab/km²) ha llençat l’operació “Strade Aperte” per reduir l’ús del cotxe i ampliar l’espai en 35 kilòmetres per a vianants i bicicletes. Ho estan fent pintant la ciutat. Aquesta mesura es combina amb la “città lenta”, un paquet de zones amb circulació de vehicles a un màxim de 30 km/h i algunes zones a 20 km/h. La marxa lenta garanteix la convivència entre vianants, ciclistes i altres modalitats de mobilitat individual (patins, skates, motos, patinets elèctrics) alternativa a un transport públic que veu reduïda la seva capacitat per la distància física necessària entre usuaris.
A Berlin (3.891,3 hab/km²) s’estan fent els carrils bici més amples per aconseguir els dos metres de separació entre ciclistes. S’utilitzen cintes retirables i senyals mòbils per marcar els carrils ampliats que es poden treure fàcilment un cop s’aixequi el confinament. El districte de Friedrichshain-Kreuzberg està reclamant al govern de la ciutat que tanqui 30 carrers perquè els nens puguin sortir a jugar amb la distància física recomanada, ja que les dimensions i materials dels parcs infantils no són suficients per garantir la seguretat per a la salut.
París (21.258 hab/km²) ha pogut accelerar el “Pla Vélo” de l’alcaldessa Anne Hidalgo que prometia que tots els carrers de la ciutat serien habilitats per anar en bicicleta per al 2024 i reduir així el 72% de l’aparcament en superfície. De moment, durant el període d’alerta pel coronavirus, París tindrà 650 km per a bicicletes, dels quals moltes d’elles reprodueixen, en superfície, el traçat de les línies de metro i un gran nombre seran de caràcter temporal. El “Pla Vélo” forma part de “Ville du quart d’heure” que l’alcaldessa vol implementar en els anys vinents. La ciutat ofereix a menys de 15 minuts en mobilitat activa (a peu o en bici) sis funcions socials urbanes essencials: viure, treballar, aprovisionar, cuidar-se, aprendre, descansar. Per a fer-ho, s’estableixen quatre criteris: redescobrir tots els recursos de proximitat, utilitzar els metres quadrats existents més i millor, donar-li a cada lloc múltiples usos i reapropiar-se de l’espai públic.
Londres (5.590 hab/km²) és una ciutat amb els “deures fets” quant a la reducció del trànsit i per tant de la reducció de les emissions tòxiques. Té una Zona de Baixes Emissions des de fa 15 anys i una “Ultra Low Emission Zone” al centre de la ciutat des de l’abril del 2019 que té previst expandir-se el 2021. Transports for London va publicar el 2016 “Healthy Streets for London”, on s’estableixen indicadors de carrer saludable, mesures i metodologies d’avaluació d’impactes, un document que promou el canvi cultural necessari per entendre la transformació de la mobilitat a la ciutat com inversió en salut pública. Tot i això, donat que el transport públic de Londres ha vist reduïda la seva capacitat a una quinta part durant la Covid 19 i per evitar que part de la mobilitat vagi als vehicles, l’alcalde de Londres està implementant ara un pla radical, “Streetspace Plan”, per incrementar en 10 vegades la capacitat dels carrers i fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta amb seguretat.