‘Crítica a una Catalunya irrespirable’, un article de Clàudia Rius i Llorens sobre ‘Air/Aria/Aire’

Press
·
Núvol
·
L’Institut Ramon Llull investiga sobre l’aire com a bé comú a la Biennal d’Arquitectura de Venècia

“Inspirem… (Silenci) Expirem… (Silenci) Val. Què respirem?” Així començava l’arquitecta Olga Subirós la presentació de l’exposició Air/Aria/Aire, que estrena dins dels esdeveniments col·laterals de la Biennal d’Arquitectura 2021 de Venècia, en què Catalunya participa gràcies a la feina de l’Institut Ramon Llull. Enguany, aquest projecte guanyador es fixa en “la matèria que queda entre tot allò construït”, que és la manera com Subirós defineix l’aire; un aire ple de contaminació “que inhalem i que no eliminem”, i que genera 7 milions de morts a l’any al món, 2.100 dels quals a Barcelona, segons dades de l’Agència de Salut Pública de l’ajuntament de la ciutat. 

Catalunya es presenta a la Biennal de Venècia amb una investigació sobre l’aire com a bé comú, i ho fa en el context de dues crisis globals interconnectades: la del canvi climàtic i la crisi de la salut pública. En totes elles, l’arquitectura i l’urbanisme hi tenen coses a dir. Catalonia in Venice -Air/Aria/Aire és una gran instal·lació multisensorial que proposa una immersió en l’experiència de la contaminació de l’aire. Per començar, però, “hem d’entendre que els humans hem dissenyat l’aire perquè l’hem ocupat, l’hem colonitzat”, diu Subirós, que en aquesta exposició vol “fer visible allò que és invisible i inadmissible”, i assegura que la contaminació de l’aire arriba a ser “un crim”.

Un crim del qual tenim evidències científiques que sembla que no són suficients per conscienciar les societats. És per això que el projecte que representa Catalunya a Venècia vol “sumar una capa d’evidència artística; que la consciència de la contaminació de l’aire ens entri per la pell, pels sentits.” Air/Aria/Aire té com a punt de partida l’estudi de les ciutats a partir de l’anàlisi de dades massives, enteses com una eina tant pels arquitectes, que amb elles poden dissenyar ciutats més sotenibles, saludables i justes, com per la ciutadania, que pot fer servir aquestes dades per reclamar els seus drets. El projecte, en aquest sentit molt centrat en Barcelona, però que compta amb mostres d’aire de diversos punts dels Països Catalans, advoca per una revisió del concepte de “smart city”, per tal que les ciutats posin tota la tecnologia estadística al servei del bé comú.

“Necessitem noves cartografies per entendre què està passant i on”, assegura Subirós, que per dur a terme aquest projecte ha comptat amb 300.00 Km/s, un estudi d’arquitectura especialitzat en l’anàlisi de dades per a nous reptes urbans, que en aquesta línia, presentarà els resultats d’un treball de creació de noves cartografies sobre la ciutat de Barcelona i Catalunya. La seva investigació s’ha dut a terme amb la participació activa d’experts de la comunitat científica i del sector públic de Catalunya. “Ens pensem que l’aire s’eleva, però a la ciutat és molt dens, toca terra i toca la nostra boca”, recorda Pablo Martínez, fundador junt amb Mar Santamaría de l’estudi d’arquitectura en qüestió.

Olga Subirós, que és també l’autora de la conceptualització de l’arquitectura de l’espai expositiu, proposa una experiència immersiva de gran format, que acosta els visitants a tres aspectes de la contaminació de l’aire: la seva materialitat, la seva aparent invisibilitat i el seu impacte en les nostres ciutats. Una gran instal·lació audiovisual presenta les vulnerabilitats, els impactes i les oportunitats que es desprenen de la investigació de 300.000 Km/s i que donen pautes per a un planejament urbà sostenible i saludable. La instal·lació pren una altra dimensió, particularment sensorial, amb la participació de la cantant i compositora Maria Arnal i de John Talabot, que han creat la peça musical Air. Arnal interpretarà aquesta ària inèdita que omplirà l’espai expositiu del 22 de maig al 21 de novembre. “Aquest és un projecte de pensament contemporani”, insisteix l’artista. La versió estèreo d’aquesta cançó ja s’ha distribuït digitalment i també es pot trobar com a disc edició limitada pel sub-segell Hivern Discs XXX a partir del divendres 21 de maig.

La investigació darrere de tot aquest projecte es podrà consultar en un número monogràfic de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme publicada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’Institut Ramon Llull i el COAC han signat un conveni perquè la revista, amb una difusió nacional i internacional de gairebé 8.000 exemplars, sigui el nou suport per a la difusió científica dels continguts produïts per Catalonia in Venice en cada edició de la Biennale Architettura. M. Assumpció Puig, degana del COAC, explica que a a l’hora d’escollir el projecte guanyador, van dubtar de si aquesta havia de ser la imatge amb què Catalunya s’havia de presentar al món, i van decidir que sí “perquè hem de trastocar i explicar què fem malament, i millorar a partir de la diagnosis.” De moment, el projecte ha estat destacat per la revista Forbes i la revista e-flux d’arquitectura internacional.

ARIA és una peça polifònica composta per Maria Arnal i John Talabot per a la instal·lació sonora multicanal del projecte expositiu AIR/AIRE/ARIA comissariat i dissenyat per Olga Subirós per la participació catalana de la 17a Biennal d’Arquitectura de Venècia de 2021, produïda per l’Institut Ramon Llull.

'Crítica a una Catalunya irrespirable', un article de Clàudia Rius i Llorens sobre 'Air/Aria/Aire'
Related Project
AIR/ARIA/AIRE

Institut Ramon Llull. Catalonia in Venice

Biennale Architettura Venice 2021

More on this topic
Share
Menu